Aules FRIDA i DALÍ... EN CONSTRUCCIÓ!

Jugar a construir significa molt més que ajuntar peces una a sobre de l’altre o al costat; a les aules Frida i Dalí la considerem una activitat científica, creativa i artística dins de l’educació globalitzada. Transformar la realitat, imaginar i crear, experimentar, jugar a construir sense límits modificant l’entorn. Les mans es coordinen en mantenir l’equilibri complicat de les peces mentre, amb la llengua fora, s’intenta controlar els impulsos que, si sortissin, desmuntarien el treball fins ara fet. 

Les peces de construcció no estan seleccionades a l’atzar i tot té la seva lògica. Arriba una peça complicada, no es pot encaixar? I de puntetes? Que faig? Es permet que els nens/es trobin l’estratègia per resoldre el problema.  La satisfacció recorre el seu cos i es projecta a la seva cara. Objectiu aconseguit! Però, algú passa ràpidament pel costat de la torre i fa que caigui... Que difícil és gestionar les frustracions. En aquest moment la ràbia o el desconsol que apareix quan alguna cosa no surt bé pot esdevenir en plor o malestar. Les mestres no tenim una vareta màgica però tot es soluciona quan deixem que el joc flueixi, deixem que les coses passin! Ningú pot aprendre a gestionar la frustració si mai es frustra, no? Parlem, busquem solucions amb ells/es, provem, celebrem... el que sigui, però no intentem aguantar amb mans i peus les seves construccions per evitar-los aquest sentiment perquè, fins i tot les torres més altes han nascut per caure. Potser, passada la tempesta, fins i tot pot aparèixer de cop i volta el riure. O que si hi havia més d’un nen o nena implicats, decideixin tornar a construir junts/es des del principi. Les peces de construcció passen d’una mà a l’altre i es combinen en la seva col·locació. I si posem aquesta peça aguantarà? PROVEM! Sembla un castell? Aquesta peça podria ser un cavaller! Tindrem que construir una muralla perquè no entri el drac! Vigila! i el joc continua entre riures i consensos, alguns nens/es s’afegeixen al joc, d’altres marxen... i el món continua sense existir, només les peces i ells/es.